martes, 26 de marzo de 2013

Cofradía de Nuestro Padre Jesús Nazareno. Proyecto del nuevo retablo en la Iglesia de San Jaime, años 50







   Proyecto boceto del nuevo retablo de Nuestro Padre Jesús Nazareno y del Santo Sepulcro en la iglesia de San Jaime de Algemesí. Años 50.




   En una entrevista de 1954, S. Raga, el entonces secretario de la Cofradía de Nuestro Padre Jesús Nazareno, explicaba cómo esta antigua Cofradía estuvo vinculada a los carlistas de Algemesí, y habia sido

   "patrimonio de la antigua Comunión Tradicionalista y su imagen que tradicionalmente se guarda en nuestra Parroquia de San Jaime, fué destruida por las hordas marxistas, conservándose solamente como joya de gran valor su túnica de terciopelo bordada en oro que lleva actualmente la nueva imagen. Después en el año 1949, y por los antiguos requetés se reorganizó la actual Cofradía a la que pertenecen unos 200."



   A mediados de los años 50 se efectuó el proyecto de su nuevo retablo en San Jaime, en el que colaboraban con la Cofradía del Santo Sepulcro. Se abrió una suscripción popular para la construcción de este retablo que hoy alberga ambas imágenes, la del Nazareno y la del Cristo Yacente.
   A mediados de los años 50 aún estaba la iglesia de San Jaime en proceso de rehabilitación, después de los destrozos de la guerra civil (el Retablo Mayor fué bendecido en este mismo año de 1954).


   También por esos años, cuando se intentaba revitalizar la fiesta de la Mare de Déu de la Salut, se buscó la implicación de la diversas cofradías de Algemesí. La Cofradía de Nuestro Padre Jesús Nazareno se hizo cargo de la confección de los trajes de els Blancs.





Imagen actual de Nuestro Padre Jesús Nazareno de Algemesí
en la Basílica de San Jaime Apóstol.




sábado, 23 de marzo de 2013

Banda de cornetas y tambores de los Maristas, 1972

 
 
 
 

Desfilando por la calle Montaña.
 
 
 
 
 
   Dos fotografías de la banda de cornetas y tambores de los Maristas, publicadas en 1972. En la primera, entrando por la calle Montaña. A la derecha se ve el desaparecido Cinema Eslava.
   En la temporada anterior estrenaron uniforme y banderín, la Asociación de Antiguos Alumnos organizó el concurso de Bandas durante la Feria de San Onofre, y participaron en varios concursos, y actos falleros.
 
 
 
 
 
 

En el carrer Nou.
 
 
 
 
   En esta fotografía, en el carrer Nou del Convent (Padre Bleda), vemos en la esquina aquella pequeña tienda de Comestibles La Valenciana, en la que se vendían también cromos y chucherías (eso es lo que más recordamos). Al lado hubo una barbería. Hoy ambas casas son un solar.
 
 
 
 
 
 
 
Fotos:  Maristas, revista de la Asociación de Antiguos Alumnos Maristas. 1972.
(En construcción)




lunes, 18 de marzo de 2013

Grupo de valencianas de la Sección Femenina de Algemesí, fotografiadas en el Instituto del Doctor Viciano

 
 
 
 

"Grup de secció femenina d'Algemesí a l'institut del doctor Viciano."
 
 
 
 
 
 
 
   Esta fotografía se publicó en el excelente catálogo, editado en 2005, de la exposición de indumentaria tradicional realizada en el Museu durante el Aplec de Cultura d'Arrel Tradicional, celebrado con motivo del centenario del Ball de Llauradores de Algemesí. No se indica la fecha, pero es hacia los años 50.
   Es interesante tanto por ser una muestra de la indumentaria valenciana como por permitirnos ver algo de ese edificio derribado hace tánto tiempo, el antiguo Instituto Oftalmológico del doctor Viciano, que estaba situado frente a la estación. Muchos no lo han conocido (del doctor Viciano y su clínica hablaremos en próximas entradas ).
 
 
 
 
 
 
 
Fuente: Vestir-se per a la Festa. El ball de les Llauradores d'Algemesí. Ajuntament d'Algemesí. Institut Municipal de Cultura. 2005.
 

 


viernes, 15 de marzo de 2013

Una traca en la plaza Mayor, años 50

 

 
 
 

 Una traca en la plaza.
Foto Juan, publicada en 1958.
 
 
 
 
   No hay aquí ninguna falla, y esta imagen de una dispará en la plaza corresponde a las fiestas de la Mare de Déu de la Salut, pero la fotografía nos parece lo bastante interesante. La fisonomía de la plaza, tán distinta, la esquina sin "ese" edificio actual, el antiguo pavimento, el entablado preparado para el concierto nocturno, quizás con dos bandas de música...
 
 
  
 


lunes, 11 de marzo de 2013

La Fallera Mayor y la Corte de Honor de las fallas de 1978

 
 
 
 
 
La Fallera Mayor de Algemesí de 1978, María-Miracle Portalés i Puigvert.
 
 
 
 

    Desde 1974, las fiestas de fallas en Algemesí se fueron consolidando. En 1976, a la falla de la Plaza Mayor se añadieron las de Víctor Pradera y Tres Moreres. Y en 1977, Ideal Terraza, Santa Bárbara y Plaça del Mercat.
    En 1978, las comisiones de San José de Calasanz y Plaça de Cabanilles.
    La Junta Local Fallera de Algemesí, de la que era presidente Juan Montrull Bartual, editó en 1978 un libro de fallas conjunto de todas las comisiones.





La Corte de Honor de 1978.
Cant a la Cort d'Honor de la Regina, por R. Yuste.
 
 
 
 
      La Corte de Honor:
 
      Pepa Sánchez Algarra - Falla Plaza Caudillo
      Vicenta Roig Ribes - Falla Victor Pradera
      Amparo-Emilia Ferragud Damiá - Falla Tres Moreres
      María-José Blasco Ortega - Falla El Mercat
      Maru Ferragud Seguí - Falla Santa Bárbara
      Gema Moreno Pastor - Falla Ideal Terraza
      Amparo Fayos Veinat - Falla San José de Calasanz
      Marina Ferragud Ferragud


 
 

 
A la Fallera Major d'Algemesí. Por Anfós Ramón i García.
 
 
 
 
 

lunes, 4 de marzo de 2013

"Les falles i els fallers de 1935", un artículo de D. Juan B. Juan.

 

 
 

La falla del año 1935:
Una poma es la que fon
la perdisió d'este mon.

 
 
 
 
 
   En el llibret de la falla de 1974, Juan B. Juan Baldoví describió cómo fueron las últimas fiestas falleras celebradas en Algemesí en 1935, en un texto titulado "Les falles i els fallers de 1935", del que tomamos este fragmento:
 
 
   "L'any que encapçala aquestes linies va ser el de la darrera falla que's va construir a la vila d'Algemesí: UNA POMA ES LA QUE FON, LA PERDICIÓ D'ESTE MON.
   Amb aquest títol es va plantar dita falla a la plaça de l'Ajuntament. Era aleshores la crítica de la falda curta rant als genolls, segons el gravat que publiquem, en la cual, els personatges que hi havien al voltant els representarem vestits amb roba, sabates o espardenyes, segons l'indumentária que li pertocava a cadascú. L'altária de la falla podria ser d'uns deu metres, aproximadament.
   Jo estime que pa ser aquella época de fa 39 anys, i havent.la construit uns aficcionats, sense cap mestre mes que la bona voluntad de tots, ja podria comptarse com una bona falla. Alló va constituir un gran éxit, gracies a la col.laboració del poble, a l'ajud económic de certes persones, com per exemple el cas del metge don Miguel Tortajada, que per uns numerets de rifa ens va donar VINT DUROS, (i encara regalá els números per si tocava la sort a la Comisió que tornarem a rifar la Radio, objecte de la rifa, i que, per cert encara la conserva Pepe el Coto, el practicant).
   La Comissió Fallera (si aixi podia considerarse), es componia d'una colla d'amics, la majoria tots fusters d'envases de magatzems de taronja.
   El lloc on es reunia la Comissió era la casa del promotor de tot, i també, com era natural, President, Eduard Borrás Sabater (el Campanero), com popularment el coneixia tothom. De vice-president estava Baptista Girbés Bresó; secretari, Joan Vendrell Alventosa; vice-secretari, Jaume Trull Carrasco; depositari, Vicent Garí Llopis; comptador, Josep Girbés Sabater, i certs cárrecs més que de moment no recorde, peró que'n desempenyaven entre altres, Francesc Girbés Naval, Vicent Poblador Alvarez, Vicent Lloret, Vicent Masiá Morales i Vicent Bay. Els cárrecs artístics recaigueren en els pintors Salvador Torres, i Josep Beltrán (autor del bocet de la falla). Salvador Escartí Naval s'encarregava d'escriure amb fina ironia l'explicació i relació de la falla, i, a l'autor d'aquestes linies li pertocava la tasca d'impremptar el llibret de la millor manera que puguera sortir al carrer.
   Abans no era menester, com ara, tant de requisit per a fer una falla, al menys a la vila d'Algemesí, i per aixó resultava tot més senzill.
   Ací tens, estimat lector, descrit en sintesi lo que fon "La Falla i els Fallers de l'any 1935".
 
 
 
 
   Y junto al boceto de la falla de 1935, Juan B. Juan añadió estos versos sobre aquella falla:
 
 
REMEMBRANÇA
 
Per ara, trenta nou anys fa,
pa que la vera tota la gent,
a la plaça de l'Ajuntament
aquesta falla es plantá.
 
Com vestien rant a genoll
tots sentien moltes curruixes,
i ara que van a mitjant cuixes
ja no mouen tant de soroll.
 
Eva, en aquell paratge
per més que fora lista
no va trobar modista
que li fera un altre traje.
 
I tanta vergonya li doná
vores d'aquella manera
que amb un pámpol de figuera
lo que sabem tots, es tapá.